El procés d'evolució de la soldadura

La tecnologia de soldadura va sorgir amb la fosa i producció de metalls com el coure i el ferro, així com l'aplicació de diverses fonts de calor. Els principals mètodes de soldadura a l'antiguitat eren la soldadura per fosa, la soldadura forta, la soldadura per forja i la soldadura per reblat. Fa 2500 aC, els babilonis i les civilitzacions de l'Indus ja havien assolit un alt nivell de processament en calent i en fred de metalls de coure i ferro, i van poder fabricar estris metàl·lics mitjançant mètodes de soldadura com la forja i la fosa, i gravats amb text. La cultura representativa en aquest moment és la cultura Harappan.
La destral de coure amb fil de ferro feta a la dinastia Shang de la Xina és una peça de ferro i coure colada i soldada, amb una superfície on la línia de fusió entre coure i ferro està sinuosa i ben unida. Durant el període de primavera i tardor i el període dels Estats Combatents, hi havia molts dracs enrotllats al pedestal de bronze de Jiangu a la tomba del marquès Yi de Zeng, que estaven connectats per soldadura forta segmentada. Després de l'anàlisi, la composició utilitzada és similar a la de la soldadura tova moderna. Les espases i els ganivets fabricats durant el període dels Estats Combatents tenen fulles d'acer i dors de ferro forjat, generalment forjats i soldats per calefacció. Segons el llibre "Tian Gong Kai Wu" escrit per Song Yingxing durant la dinastia Ming, a l'antiga Xina, el coure i el ferro s'escalfaven junts en un forn i es forjaven en ganivets i destrals; Espolseu fang groc o terra Chenjiubi finament garbellada a la interfície i soldeu grans àncores de vaixells en seccions. A l'Edat Mitjana, també es fabricaven armes per forja i soldadura a Damasc, Síria.