L'essència física de la soldadura metàl·lica

Durant el procés de soldadura, la peça de treball i la soldadura es fonen per formar una zona fosa i, després que la piscina fosa es refredi i es solidifica, forma una connexió entre els materials. Durant aquest procés, normalment s'aplica pressió. Hi ha moltes fonts d'energia per a la soldadura, com ara flames de gas, arcs elèctrics, làsers, feixos d'electrons, fricció i ones ultrasòniques. Abans de finals del segle XIX, l'única tècnica de soldadura utilitzada pels ferrers durant centenars d'anys era la soldadura de forja metàl·lica. Les primeres tècniques de soldadura modernes van aparèixer a finals del segle XIX, la primera soldadura per arc i la soldadura amb gas d'oxigen, i més tard la soldadura per resistència. A principis del segle XX, amb l'esclat de la Primera i la Segona Guerra Mundial, hi va haver una gran demanda de mètodes de connexió barats i fiables per a equipaments militars, que van promoure el desenvolupament de la tecnologia de soldadura. Avui dia, amb l'ús generalitzat de robots de soldadura en aplicacions industrials, els investigadors encara estan aprofundint en l'essència de la soldadura i continuen desenvolupant nous mètodes de soldadura per millorar encara més la qualitat de la soldadura.

Essència física:
La soldadura és un procés en el qual dos o més materials del mateix tipus o diferents s'uneixen entre si mitjançant enllaços atòmics o moleculars i difusió.
El mètode per promoure la unió i la difusió entre àtoms i molècules és l'escalfament o la pressurització, o l'escalfament i la pressurització simultàniament.